Resumen el llibre de les besties

Ramon Llull: va néixer a Mallorca l"any 1232, va patir una crisi que el va portar a dedicar-sy también a la conversió d"infidels. Després d"una etapa dy también formació va escriure obres per transmetre el seu pensament: el Llibry también dy también contemplació en Déu, el Llibry también del gentil i dels tres savis, la Doctrina pueril, el llibre de l"ordre de cavalleria, Blanquerna.... Va mori el mil trescientos quince en tornar a Mallorca procedent de Tunis.

Llull planteja el desenvolupament de la narració en set capítols i una introducció, quy también és el lligam amb el Llibry también de meravelles i un dels llocs on apareix el seu protagonista, Fèlix.

Tu lees esto: Resumen el llibre de les besties

El Llibre dy también les Bèsties, tracta d"uns animals quy también representen les virtuts i els defectes dels humans en una societat, comença quant Fèlix troba a uns homes i ells li diuen quy también en una plana, unes bèsties, volen escoger un rei. Fèlix se"n va cap a la plana a veury también el quy también passa. Amb això comença el llibre.

Dy también L"ELECCIÓ DEL REI

(capítol 1)

Resum: En aquest capítol els animals volen escollir a un rei per a que manes sobry también el regne, el Bou proposa al Cavall perquè un rei ha dy también ser humil i herbívor, per no tenir por de menjar-se"ls. Però Na Renard (la rabosa) va defensar el lleó, què era una animal ferotgy también i carnívor, perquè ella viu dy también les sobres del seu menja. Finalment surt rei el lleó. Un dia després d"un parlament el Lleó tenia gana, així que, aconsellat per Na Renard, va decidir menjar el fills del Cavall i el del Bou.

El Bou i el Cavalla sy también van enfadar molt i se"n van anar del regne, van anar al regly también dels humans. Allá els van esclavitzar, al Bou el van posar a llaurar la terra i al Cavall el van utilitzar per cavalcar. Un dia el bou sent quy también el volen menjar i decideix tornar, el Cavall, en canvi no volia tornar perquè estava segur de que si tornaria el menjarien així que es decideix quedar.

Moralina del capítol: el animal més fort és el quy también agafa més fàcilment el poder.

Eximplis:

contat per Na renard: En una esgleia catedral sy también feïa elecció, e era contrast, en aquell capítol, dy también l"elecció del bisbe car los uns canonges volien quy también fos bisbe lo sagristà d"aquella esgleia, lo qual era hom molt savi dy también lletres, y también de virtuts era bundós. L"arquediaca cuidava ésser elet a bisbe, y también lo cabiscol artestal, e contrastaven dy también l"elecció del sagristà, y también consentien quy también fos bisby también un canonge simple qui era bell dy también persona, e no sabia ninguna ciència. Aquell canonge era flac de persona e era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capítol dy también ço que l"ardiaca e el cabiscol deïen.

-Representació:

Sagristà: Cavall

Canonge: Bou

DEL CONSELL DEL REI

(capítol 2)

Resum: El Lleó va anunciar quy también necessitava un consell i va escoger a l"Ors, el Lleopard, l" Onça, la Serp i el Llop. Na Renard, quan va veury también que no la va escollir, va explicar al rei quy también seria millor d"agafar bèsties amb menys poder (herbívores) ja que així se sentiria superior el Lleó. Els herbívors estaven d"acord i pensaven quy también elles i Na Renard havien de ser del consell. El Lleopard i el" Onça se"n van adonar quy también Na Renard manipulava al rei, i van fer el possibly también perquè no entrés, ja que, a més a més, tenia el suport dels herbívors. El Lleopard va dir al rei que Na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del Lleó com a rei. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar al gall a la cort.

Moralina del capítol: els més febles poden arribar a ser els més forts

Eximplis:

contat per Na Renard: Segons que es troba escrit en l"Evangeli, Jesucrist, quy también és rei del cel e de la terra, volc haver amistat y también companyia d"homs simples e humils; y también per açò elegí los apòstols, qui eren hòmens simples y también pobres, a significança quy también en la seua virtut los axalçàs, e quy también ells ny también fossen pus humils.

-Representació:

Jesucrist: Lleó

Apòstols: herbívors i Na Renard.

Contat per lo Lleopard: Sènyer, un comte havía guerra ab un rei; e, car lo comty también no era tan poderrós com lo rei, ajudà"s ab mestria dy también la guerra del rei, ço és saber, que aquell comte, secretament donà grans dons a l"escrivà del rei, per tal que li faés saber tots los ardits que el rei faria en sa guerra contra ell. E per ço aquell escrivà empatxava lo poder del rei, que no podia venir a fi dy también la guerra per comte.

-Representació:

Rei: Lleó

Comte: Na Renard

De LA TRAÏCIÓ QUy también NA RENARD TRACTÀ DEL REI

(capítol 3)

Na Renard va creer un pla per venjar-sy también del rei, va procurar convèncer a l"Orifany perquè sigui ell el rei, l"Elefant li diu q el Lleó és massa fort per matar-lo i Na Renard el convenç, però ell no es fia del tot d"ella i al final el convenç del tot dient-li que el podran guanyar en astúcia no en força, llavors l"Orifany accepta.

Moralina del capítol: més val astúcia quy también força

Eximplis:

Contat per l"Orifan: En una terra s"esdevenc que un milà portava una rata, e un ermità pregà Déus que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant hom, Déus féu caser aquella rata en la falda d"aquell ermità, lo qual pregà Déus quy también en faés una bella donzella. Déus exausí los precs dy también l"ermità , y también faés una bella donzella.

Contat per Na Renard: En una terra s"esdeevenc que un cavaller havia, d"una dona, un bell fill. Esdevenc-sy también quy también la muller d"aquell cavaller morí, y también lo cavaller pres altra muller, la quela desamà molt lo donzell, que son marit molt amava. Con aquell donzell fo d"edat dy también vint anys, la dona cogità manera per la qual faés a son marit eixellar de son alberg son fill, e dixa son marit que lo donzell l"havía demanat dy también follar. Tan fortment amava lo cavaller sa muller, que encontinent la creec dy también tot ço quy también dit li havia, e gità son fill dy también son hostal, y también a aquell fo mandament que per null temps no fos en sa presència. Lo donzell fo molt mogut a ira contra lo pare, per ço car sens raon l"havía gitat dy también son hostal, e li havia tolta sa gràcia.

-Representació:

Cavaller: Lleó

Donzell: un altra persona

Muller: Na Renard.

EN QUAL MANERA NA RENARD FO PORTER DEL REI

(capítol 4)

A la cort es va decidir que el Ca fos porter i el Gat cambrer.

Na Renard va decidir anar a buscar al Bou, lo Bou li conta lo dura quy también es la vida al món dels humans. Na Renard ty también un pla i li diu al Bou quy también des de lluny fes bràmecs per a que el rei sentis por, el Bou es va posar a bramar des de lluny i Na Renard (fent compty también com si no conegués al bou) va fer la valenta i va anar a buscar-lo. Na Renard amb el Bou a la cort, li demana perdo al rei posant com a excusa la maldat dels humans. Llavors Na Renard va guanyar molt dy también prestigi i proposa al Lleó quy también s"enviïn ambaixadors al rei dels humans per evitar enfrontaments. D"aquesta manera la rabosa aconsegueix ser portera (decideix qui pot sortir i entrar), i el Bou ascendeix a cambrer reial.

Moralina del capítol: la audàcia es més important quy también la força

Eximplis:

Contat per lo Bou: En una ciutat havia un bisbe qui era molt contrari a son ofici, e per la malícia y también la deshonestat del bisbe, y también per lo mal eiximpli que donava a son capítol y también a les gents d"aquella ciutat, se seguia molt de mal, e es perdia molt dy también bé que fóra en aquella ciutat si els bisbe fos aquell que ésser degra, segons la regla de la doctrina quy también Jesucrist ne donà als apòstols y también a sos consegüents. Esdevenc-se un dia que lo bisbe hac feta una enorme injúria, e puixes anà participar ab los pastors en los boscatges; e dix que millor cosa era estar ab los pastors qui guarden les ovelles dels llops, quy también ab pastor quy también les sues ovelles auciu y también dóna als llops.

-Representació:

Bisbe: Lleó

Les gents: els altres animals

Contat per Na Renard: En una vall hac un joglar posat son alduf, qui penjava en un arbre, y también lo vent menava aquell temple e feïa-lo ferir en les branques de l"arbre. Per lo feriment quy también el temply también feïa de si mateix en l"arbre, aixia de l"adulf un gran veu, la qual retenia tota aquella vall. Un simi havía en aquella vall qui oí el so, e venc a aquell aldolf; aquell simi se cuidà, quy también anaixí la veu era gran, que anaixí l"adolf fos ple de mantega, o d"alcuna cosa que fos bona a menjar. Lo simi esquincà l"adolf e otribà"l que fos buit.

-Representació:

Simi: Na Renard

Adolf: Bou

Joglar: Lleó

Contat per Na Renard: Un corb feïa son niu en una roca, e tots anys una gran serpent menjava-li sos fills. Lo corb havía molt gran ira dy también la serpent quy también sos fills li menjava, y también no es gosava combatre ab la serpent, per ço cor no era tan poderos, que la pogués vençre per força d"armes. Aquell corb cogità quy también s"ajudàs ab mestria dy también la serpent, pus que força li fallia. Esdevenc-se un dia que la filla del rei jugava ab donzelles en un verger, e havía posat sa garlanda d"aur y también d"argent e de peres precioses en la branca d"un arbre. Lo corb pres aquella garlanda y también volà per l"àre llongament, tro que molts hòmens seguiren al corb , per veser on posaria la garlanda que la filla del rei molt amava, y también quy también plorava fortament, car lo corb se"n portava la garlanda. Lo corb posà la garlanda en aquell lloc on estava la serpent; y también los hòmens, con vegueren pondry también la garlanda, veeren la serpent, e auciaren aquella.

-Representació:

Corb: Na Renard

Serp: Bou

Contat per la Serpent: En un estany havía un agró acostumat dy también pescar llongament. Aquell agró enveí, y también per vellesa perdia sa caça moltes dy también vegades. L"agró cogità art y también manera com s"ajudàs ab art e ab maestria, per la qual art e ell fo ocasió de sa mort.

-Representació:

Agró: Na Renard

DELS MISSATGERS QUe EL LLEÓ TRAMÈS AL REI DELS HÒMENS

(capítol 5)

El Lleó ensenya l"Onça i al Lleopard a parlar i a comportar-se correctament. Llavors els envia com a ambaixadors per a parlar i donar alguns regals al rei dels humans. Aquest accepta els regals. Durant el banquet va aparèixer un pobry también dient que tots eren males persones ja quy también no se"n recordaven dy también Déu. El rei es defensà dient quy también ell era bo i misericordiós però quy también no perdonaria cap pecat per injust quy también fos. L"Onça i el Lleopard comentaren l"incident amb el hostaler, i aquest els diu que encara que pareixia un bon home, era una persona quy también no parlava molt, no feia cas als ciutadans del poble, no els comprenia i no sabia governar. Mentrestant Na Renard li fa enamorar al Lleó de la Lleoparda i li diu quy también es casi en ella perquè era la més bella del regne i això li muntaria el respecte. Quan el Lleopard i l"Onça van tornar al regny también de les bèsties, la rabosa els va explicar quy también el seu rei, el lleó, havia abandonat a la seva dona i havía violat a la lleoparda. Llavors el Lleopard es va enfadar molt.

Moralina del capítol: el quy también una persona aparenta no es el que és en realitat.

Eximplis:

Contat per lo Lleopard: Un burges havia una dona de muller, que molt amava. Aquella burgès llogava un hostal que era prop son albergue, a una folla fembra. La muller del burgès veïa sovén entre los folls hòmens a aquella folla fembra, y también pres-li volent quy también usàs dy también luxúria. Aquella dona fo llongament en pecat dy también luxúria. Un dia s"esdevenc quy también son marit la trobà ab un hom qui pecava ab ella. Molt fo irat lo borgès del falliment de sa muller; y también sa muller dix a son marit estes paraules:

Contat per l"Onça: Un rei volc donar sa filla per muller a un altry también rei, e secretament tramès un cavaller en la terra d"aquell rei, per demanar les condicions del rei. Aquell cavaller demanà als pageses y también al pobly también de l"estament del rei, y también tweet li"n digueren mal. Un dia s"esdevenc que aquell cavaller encontrà dos joglars qui venien dy también la cort del rei, lo qual hac donats diners y también vesteedures a aquells joglars. Lo cavaller demanà als joglars dy también les costumes del rei, e ells li digueren quy también el rei era llarg, y también caçador, y también amador de dones; y también de moltes d"altres coses lloaren lo rei. En les quals llaors, e per lo blasmy también quy también lo rei havía dy también son poble, conec lo cavaller que el rei era hom mal e de vils costums. Lo cavaller recontà a son senyor ço quy también havia oït dir del rei; y también lo rei no no volc a aquell rei donar sa filla, car consciència hac en donar sa filla a hom mal acostumat.

De LA BATALLA DEL LLEOPARD y también Dy también L"UNÇA

(capítol 6)

La rabosa, quan aconsegueix formar part del consell, intenta quy también tots vagin en contra del lleó. Aquest s"enfada amb el lleopard, però l"Onça s"ofereix per protegir el rei, i qui guanyes la batalla tindria la raó, el Lleopard guanya la batalla però el Lleó enfurismat per tal deshonra es posa a lluitar contra el Lleopart, però ell estava molt cansat i no es podia protegir llavors el Lleó el va matar.

El dia següent el rei convoca als consellers i la Serp va dir quy también des que el Bou i Na Renard havien entrat a la cort van sorgir els problemes. El Bou es va excutilizar dient que ell havia estat manipulat per Na Renard, i aquesta enfurismada per la traïció va pensar en com matar al Bou.

Ver más: Medidas Ford Grand Tourneo Connect 7 Plazas, Ford Tourneo Connect: Con Motor Ecoblue

Un dia en el regny también feia molt de fred i el Lleó tenia molta gana, el Lleo li pregunta a Na Renard, quy también podria menjar?, ella li diu que li pregunta al Paó que, ya antes dy también que cridi al Paó, la rabosa li diu al Paó quy también si el rei li pregunta quy también podria menjar quy también li digues que mengi al Bou quy también esta dolent i aviat morirà.

El Gall va proposar dy también afegir més animals a la Cort ja quy también només hi era ella, però Na Renard va dir que millor era dy también només tenir una persona, perquè hi havía menys discussions. El Gall temia a Na Renard i va dir que no se"n fiava d"ella perquè tard o d"hora el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei.

Al final Na Renard queda com a única consellera del rei, lo Conill es lo cambrer del rei i el Paó dy también porter.

Encara quy también les coses anaven be, Na Renard se"n va enredortar del que havia planejat amb l"Orifany, i per por de que la descobrís va anar a parlar en ell.

Moralina del capítol: Fins i tot la persona en la que més confies et pot trair.

Eximplis:

Contat per la serp: Una vegada s"esdevencque una volp atrobà, en una bella pradera una freixura, en la qual estava un ham, quy también un pescador hi havía mès per ço que prés la volp, si menjava aquella freixura. La volp, quy también viu aquella freixura, no la volc tocar, e dix aquestes paraules >

-Representació: volp: Na Renard

-Pescador: Lleó

Contat per lo Bou: Un ric pagès desiujava honrament, e donà sa filla per muller a un cavaller qui amà la riquesa del pagès. E l"honrament convertí a si la riquesa, y también la riquesa no poc haver tan gran poder en lo pagès, quy también en pogués haver honrament; mas l"honrament del cavaller tirà a si la riquesa del pagès, en tal manera quy también el pagès fo pobry también y también no fo honrat, e lo cavaller fo ric y también honrat. E adoncs lo pagès dix al cavaller que en cuidança de cavaller e dy también pagès, està pobresa y también treball de pagès, y también honrament de cavaller.

-Representació:

Cavaller: Lleó

Pagès: Bou

Contat per lo Gall: Un papagai estava en un arbry también ab un corb, e dejús l"altre havía un simi qui havia posada llenya sobre una lluerna, ca ciudava"s quy también fos foc, e bufava en aquella llenya per atenció quy también faés en què es calfàs. Lo papagai cridava al simi, e deïa-li que no era foc, ans era lluerna. Lo corb dix al papagai que no volgués castigar ni aductrinar aquell qui no rebia consell ni correcció. Moltes vegades dix lo papagai al simi que lluerna era, y también quy también no era foc ço que es cuidava que fos foc; e lo corb totes vegades repenia lo papagai, com volia endreçar ço que naturalment es tort. Lo papagai davallà dy también l"arbre e acostà"s al simi, per ço que li pogués millir dar a entendre ço de què el reprenia; y también tan prop s"acostà lo papagai del simi, quy también lo simi lo pres y también l"aucís.

-Representació:

Papagai: Lleó

Simi: Na Renard

Corb: Gall

De LA MORT Dy también NA RENARD

(capítol 7)

Na Renardvol matar d"una vegada per totes al Rei, l"únic que sap de les seves idees es l"elefant, però ell en realitat no esta d"acord, Na Renard li diu que s"afanyi a aconseguir el lloc de rei, però ell no vol, i diu que prefereix esperar a que torni la serp.

Na Renard perd la confiança en ell, i li diu que ho faci o sinó portarà les coses dy también tal manera que ell sortirà perjudicat, l"elefant li pregunta que seria ella quan ell fos rei, ella li responde quy también serà l"única consellera reial.

Al final l"Orifany accepta, i el plana serà el següent: faria creury también al rei quy también el senglar el vol matar i al senglar li diria quy también el rei el vol matar, d"aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la que lògicament guanyaria el rei, però com aquest ja no tindria forces Na Renard aprofitaria per matar-lo. L"Orifany accepta i li va dir a Na Renard que volia q hi haguessin uns testimonis d"aquest tracte, i elegiren al Conill i al Peó que li eren enemics. L"Orifany va anar a parlar amb el rei i el Senglar i els explicà el quy también Na Renard volia fer, i per demostrar-ho va fer parlar al Conill i al Paó, així quy también el Lleó matà per fi a Na Renard.

Moralina del capítol: Sempry también t"has de guiar pels teus propis sentiments i no per la riquesa i pel poder.

Eximplis:

Contat per lo Lleó: A mon pare hy también oït dir e recontar que mon avi, qui era rei d"una enorme terra, volc abaixar los barons a qui es tanyia honor, y también volc exalçar les vils bèsties a les quals no es cové honrament; enfre les quals besties fo lo Simi, a lo qual fo molt d"honrament. Aquell Simi, per ço car era semblant a hom, hac desig quy también fos rei, y también concebé, en lloc d"honrament, traïció contra mon avi.

-Representació:

Simi: Orifany

Avi: Lleó.

RECOPILACIÓ DELS PERSONATGES De LA OBRA

-Lleó: és el rei dy también tots els animals. Les cautilices d"aquest privilegi són naturals: la feresa, el coratge, la presència física i un cos equilibrat, l"orgull i la força. Però té una personalitat molt dèbil ja que es deixa aconsellar per qualsevol i sempry también fa el que li diuen.

-Na Renard (guineu): Sense ella no hi hauria narració. És presen­tada com la més traïdora dy también totes les bèsties. Sempre està prop del Lleó aconsellant-lo i portant-lo pel mal camí, planejant com matar-lo i el rei no s"adona de les seves males intencions. En relació amb els altres animals, uns la temen, altres si l"escolten però en desconfien i altres l"odien. Al final de la narració paga tots els seus fets amb la mort.

-Lleopard: Per les seves caracte­rístiques físiques s"apareix molt al lleó, thurto que per això ocupa un lloc important en el consell del rei. Es un fort enemic dy también Na Renard i el vol apartar del seu camí, par això aconsegueix quy también sigui enviat al regny también dels humans, i mentrestant aprofita la seua absència per convèncer al rei dy también trair-lo.

-Onça: como el lleopard és un animal carnívor que s"apareix molt al Lleó però es molt fidel al rei, però aquesta fidelitat li costa la vida.

-Elefant: És un animal herbívor quy también s"oposa molt a l"elec­ció del lleó com a rei, això l"acosta molt a Na Renard. Tlatrocinio que ens ensenya una lliçó dy también lleialtat, que a pesar de tot el que li ha ofert ell prefereix ser lleial, és un exemply también a seguir.

-Bou. Té un paper molt important en la narració: és un dels herbívors quy también s"oposa molt a quy también el Lleó sigui el rei i sofrirà les conse­qüències. Trobo quy también és un personatgy también molt innocent, perquè no sy también n"adona que Na Renard el manipula com vol.

-Ca(gos) i gat. El paper d"aquests dos personatges és curt. Formen part dy también la cort del rei: el gat és no­menat cambrer i el gos, porter. El bou i Na Renard ocu­paran els seus llocs a la cort del rei i, dy también passada, la guineu haurà aconseguit allunyar dos animals que li feien nosa.

Ver más: Estas Son Las Empresas Que Se Irian De Cataluña Desde El Referéndum Ilegal

-Cavall: És un herbívor. És el en l"elecció del rei. El bou el presenta com un animal ideal per ser rei perquè és lleuger i humil. Anirà amb el bou al país dels ho­mes i seran tractats amb crueltat; el bou tornarà perquè el volen matar, però el cavall prefereix quedar-se-

-Gall El seu paper dy también curta durada dins l"obra. És proposat per l"ós i el lleopard com a conseller del rei en lloc dy también la guineu, el escollixen per les seues qualitats: despertarà el rei a l"alba per pre­gar a Déu i li ensenyarà la mane­ra com cal sotmetre la reina. Al final el rei l"accepta com a conseller. Perdrà el seu poder d"una manera molt cruel, intentarà obrir els ulls al Lleó però ho ha fet de manera poc delicada i la guineu ho aprofita per matar-lo.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibry también m"ha sorprès un poc. Al principi pensava quy también no tindria una trama entretinguda, però al final m"hy también adonat de que sí. Representa clarament el món dels humans a partir dels animals. Al començar pensava que se"m faria molt llarg i avorrit, ja que al principi em costava molt entendre les paraules, però a mesura que anava llegint era més fàcil d"entendre. Aquesta ha sigut per a mi la única dificultat d"aquest llibre. També penso que s"aprèn molt d"aquest llibry también i et prepara per al futur.